Propietats físiques
Les
propietats físiques dels minerals són una conseqüència de la seva composició química i de les seves característiques estructurals.
Color
El color és una característica important dels minerals, ja que pot ajudar a la seva identificació però també pot portar a engany ja que alguns minerals poden presentar diferents colors, fins i tot en algun cas ha portat a donar noms diferents en funció del color.
És el cas del quars, que quan és de color lila es diu ametista i quan és groc citrina, si és transparent cristall de roca.
 |
| Citrina |
 |
| Ametista |
 |
| Cristall de roca |
Lluïssor
La lluïssor indica la manera en què la superfície del mineral interacciona amb la llum incident.
 |
| Lluïssor metàl·lica de la pirita |
Color de la ratlla
El color de la ratlla d'un mineral és el color de la pols que queda en forma de ratlla en fregar el mineral sobre una superfície de porcellana no vidriada. És una prova diagnòstica millor que el color, ja que és molt més constant.
Moltes vegades no coincideix el color de la ratlla amb el que observem al mineral, per exemple, la ralla de tots els minerals de quars, sigui quin sigui el seu color, transparent (el cristall de roca), lila (ametista), groc (citrina) o marró fosc (quars fumat), és sempre blanca.
Duresa
La
duresa és la resistència d'un mineral a l'abrasió, a ser ratllat per un altre material. És una propietat molt important per identificar un mineral, s'utilitza una escala relativa anomenada escala de
Mohs que es basa en 10 minerals de ratlla blanca.
Exfoliació
L'
exfoliació és la tendència d'un mineral a trencar-se seguint unes direccions preferents que depenen de la seva estructura interna (a causa de l'existència de plans amb enllaços febles). Quan se sotmet el mineral a una tensió tendeixen a trencar-se els enllaços febles d'un mateix pla. No tots els minerals tenen plans definits d'exfoliació, però els que sí que els posseïxen poden ser identificats per les superfícies llises distintives que es produïxen quan es trenca el mineral. L'exfoliació pot ser en làmines (mica, moscovita), en cubs (galena, halita), en octàedres (fluorita), en dodecàedres, en romboèdres (calcita), o en prismes (tremolita, cerussita). I en funció de la deva qualitat pot ser classificada com excel·lent quan l'exfoliació és en làmines (guix), perfecta quan s'exfolia en formes regulars (halita, fluorita), bona quan els plans d'exfoliació no són rectes, imperfecta si no és neta (apatita, cassiterita) i molt imperfecta si no hi ha exfoliació (corindó).
